Exposició «Si visc no visc».

Aquesta exposició vol acostar-nos a la figura de Clementina Arderiu i als motius centrals de la seva obra, revisar com s’ha llegit la seva poesia i celebrar-ne amb vitalitat els versos, alliberats dels prejudicis que els han fet ombra: «El cel és d’or / i, ardent, el cor / no vol cap brida». L’exposició, comissariada per Maria Callís, explora la vida i l’obra d’Arderiu: d’una banda, el feliç acontentament amb «la meva vida de dona com les altres»; de l’altra, la consciència de ser poeta i, doncs, posseïdora d’una veu singular amb la qual manté una relació no sempre feliç i pacífica: «Si de mi no puc sortir / deixeu que us digui follies». Amb uns apunts biogràfics que situen Arderiu en l’entorn artístic de l’època, i posant especial atenció a la interessant i matisada relació que la veu poètica manté amb el cant, l’exposició aprofundeix en la dicotomia que travessa la vida, l’obra i el dir dubitatiu de la poeta: «Si visc no visc. / L’amor del risc, / com m’abellia! / No l’he cercat; / me l’han donat / quan no el volia». Activitat inclosa dins dels actes de la commemoració Any Clementina Arderiu. Mes informació al web del Departament de Cultura.